Una de les frases més famoses de la història del cinema és quan Norman Bates diu que «el millor amic de qualsevol noi és la seva mare». Probablement a causa d’aquesta manera de pensar, en Norman –el protagonista de Psicosi– guardava la seva mare dissecada, asseguda en un balancí al menjador de casa seva, aquella casa ombrívola dalt d’un turó, que ens va mostrar Alfred Hitchkock, el rei del suspens i del terror.
Aquesta frase em porta a recordar aquella altra de Winston Churchill al Parlament Britànic quan va dir que la democràcia és el pitjor dels sistemes polítics, excepció feta de tots els altres. Aquesta frase va fer fortuna perquè tenia la seva gràcia. És evident que la democràcia és el millor sistema polític, però el problema és que cada vegada són més els que prefereixen veure-la dissecada, simplement com una manera de triar una vegada cada quatre anys als nostres representants.
La democràcia és molt més que això, és un sistema social, una manera d’organitzar-se políticament el conjunt de la societat i, com a tal, hauria d’impregnar tots els racons on es desenvolupa l’activitat social. La democràcia ha de funcionar també en les empreses, els hospitals i les escoles, però, en primer terme i sobretot, se l’han de creure els propis partits polítics que en són la base essencial.
Que un partit polític decideixi convocar unes eleccions primàries no hauria de ser una excepció, hauria de ser la regla. De la mateixa manera que, en aquest sentit, el sistema electoral parlamentari no admet excepcions, els partits polítics s’haurien d’aplicar el reglament amb el que pretenen jugar. Quan alguns alguna vegada hem dit que la democràcia no funciona, volem dir que no s’aplica, que no arriba fins allà on ho hauria de fer. Aquest és el gran repte de futur i no cap altre: democràcia, l’única ideologia política en la qual tots podem ser realment radicals.
0 comentaris:
Publica un comentari