És un terme municipal dibuixat per dos torrents que baixen del massís de Rocacorba fins al Terri, acomboiats per l’ombra de grans roures; dos fils d’aigua fosca que s’encreuen amb la carretera de Girona a Banyoles, entre camps pulverulents de tons ocres i verds.
Els Palolencs invoquen el nom de l’arcàngel Sant Miquel, sota l’entrada de la seva església fortificada. Els seus morts més antics reposen en tres cementiris diferents, arrecerats entre vells xiprers i murs de pedra picada, i un cementiri nou, en un alzinar equidistant dels tres nuclis, espera pacientment als que han de venir.
En el Clot de la Mota ha quedat gravat en la memòria del poble un gloriós enfrontament contra els gavatxos i en el Dolmen del turó de Sant Dalmau hi reposen encara records més antics.
Sota un rellotge de sol mig esborrat en la paret de l’antiga església de Riudellots de la Creu, un gos vell, però fidel als seus amos, barra el pas als desconeguts i una làpida al peu de la porta adverteix a tothom per igual amb una enigmàtica sentència: “Vigileu, puix no sabeu ni el dia ni l’hora”.
Vora la carretera les portes del popular hostal de la República ja fa temps que estan tancades i en la llunyania s’albira l’alè vaporós que desprèn a tothora la ciutat dels quatre rius. Palol de Revardit és un poble del Pla de l’Estany que mira més cap a migdia que cap a la muntanya, s’amaga sota un cel estès suaument sobre els camps i les cases, un paisatge ondulant que, com una vànova envestada per arbres i camins, cobreix des de sempre una terra carregada d’històries i de noms.
0 comentaris:
Publica un comentari