La realitat, la veritat, la raó i la follia

La realitat és múltiple i variada, es reflexa i es distorsiona contínuament, igual que la veritat, la raó o la follia. Sento constantment l’alè pudent de la tangibilitat al clatell i també la que exhalo, no menys pudenta, cada vegada que respiro. El món real és el conjunt de tot el que succeeix i que dura. És autèntic el gat que travessa el carrer, el núvol que sobrevola la ciutat i el mar que intueixo darrere de les muntanyes.

Però la realitat és fugissera, només existeix mentre dura, la veritat, en canvi, continua eternament. Quan el gat acabi de passar, quan el núvol descarregui la seva pluja o, fins i tot, quan el mar s’hagi evaporat del tot, seguirà sent veritat que això, avui, succeïa. La realitat és un concepte temporal, però la veritat queda i, en el fons, és l’únic que finalment acabem compartint. La veritat és el mínim comú denominador entre tots els discursos possibles.

La realitat és racional i la raó és la objectivació de la veritat. La raó, malgrat la realitat i més enllà de la veritat, ens fa més eficaços i, per tant, més lliures i feliços. La racionalitat és tot allò que la raó pot digerir, la follia és una anomalia de la racionalitat. El deliri gira sobre si mateix, desencarrilat de tota objectivitat i construeix veritats alternatives, per a consum propi, incapaces de ser compartides.

Desgraciadament vivim en un món decantat cap a la follia, cada vegada som més incapaços de compartir veritats i somnis, la racionalitat es construeix a crits en els programes televisius i la realitat s’inventa en la xarxa. Però per poder somiar a gust cal abans haver estat capaç d’imaginar-nos nosaltres sols altres realitats, perquè, quan tots els nostres somnis hagin desaparegut pugui quedar encara el regust d’una bona utopia en el rebost de la vida.