Sempre és més fàcil fer resums dels anys vençuts, les hemeroteques serveixen per això i el Google també, que preveure un futur encara per fer. John Maynard Keynes pronosticava que el problema no és que acabi arribant l’inevitable sinó l’imprevisible, perquè tot allò que és inevitable és previsible i per tant podem lluitar-hi, en canvi contra allò que desconeixem no hi podem fer-hi res. Però l’any 2011 segur que arribarà amb problemes evitables que intentarem superar de manera previsible.
Ben segur que en aquest món globalitzat, que ens espera durant la resta de les nostres vides, els problemes i les seves solucions hauran de ser globals i cada vegada es farà més evident el que, a mitjans del segle passat, deia Martin Luther King: «Una injustícia comesa en qualsevol indret del món és una amenaça per la justícia al món sencer», tot hi que aquesta advertència només ens servirà si entenem que nosaltres també som capaços de cometre injustícies.
Ja em perdonaran tantes cites de personatges del segle anterior en ple segle XXI, però el present és el resultat d’un substrat cultural produït bàsicament en els cent anys anteriors i això em porta –inevitablement– a continuar aquest article parafrasejant Charles de Gaulle i Wiston Churchill, per dir que si l’acció és el resultat del treball del homes enmig de les seves circumstàncies, la història només serà indulgent amb nosaltres si tenim el coratge d’escriure-la.
El futur no és mai simple, és més aviat complicat perquè tothom se l’imagina com vol. Però, més enllà d’aquesta complicació evident, podem dir sense por a equivocar-nos que l’any 2011 serà el que entre tots decidim que sigui, uns estiraran més que els altres i finalment el dibuix sortirà distorsionat, tal com es ve fent des del començament dels temps i tal com es farà mentre la humanitat se segueixi regint per l’Errare humanum est.
4 comentaris:
Futur compost, complex, complicat, i tant! Però si fos massa simple tampoc no tindria gràcia, eh... Els humans som uns genis, en això de complicar-nos la vida. La simple ens sembla poca cosa, no ho és, però ens ho sembla, i entre el simple i el complicat ens emboliquem ben embolicats.
A mi m'agrada pensar com aquell poeta que diu que "tot està per fer i tot és possible" i, d'entre totes dues coses, el "tot és possible". Els somnis ho asseveren...
Ve del meu comentari del 29/12 del teu post Preterit “definit”:
Després d’haver mantingut en ell que el futur es conseqüència directa del passat, per acció o omissió, més benèvol o malèvol, depenent de la seva influència sobre nosaltres i les nostres accions “passades”, ara no puc per més que estar totalment d’acord amb el teu futur simple.
Tens lloc per a un altre barret? (el meu)
Per cert, com us heu passat el 2011? ,-)
Per cert... Un bon llibre sobre futurs incerts es "The Black Swan" (El Cisne Negro) de Nassim Nicholas Taleb. Un pel dens, però d'aquells que te regiren les idees.
Publica un comentari