La llegenda diu que santa Bàrbara, filla d’un ric pagà, va morir un quatre de desembre, decapitada precisament pel seu pare que preferia veure-la morta abans que cristiana. Quines coses que tenien aquells súbdits del l’emperador Maximí! Sortosament un llamp va fulminar al botxí immediatament i, fent una curiosa associació d’idees, els fervorosos seguidors de la santa la van nombrar patrona auxiliadora contra els llamps i les tempestes, i santa protectora dels miners, dels artillers i dels electricistes.
Per santa Bàrbara, al nostre país, també comencen uns dies de festa que la tradició popular més recent ha arribat a anomenar com “El pont de la Puríssima Constitució”, una setmana tacada de festivitats que la gent aprofita per a descansar, preventivament, de les properes vacances de Nadal. És ben estrany com fins i tot les tradicions més modernes poden arrelar tan ràpidament en el nostre inconscient col·lectiu que ni a l’independentista més exacerbat se li acut posar-ho en dubte.
Entre altres coses, aquest pont serveix per iniciar la carrera consumista, embogida i irracional, que culmina un mes després, el dia de Reis, amb un panorama a les cases que sembla més aviat el del dia després de la batalla, amb les ja flàccides targes de crèdit enarborades com si fossin les banderes blanques d’un exèrcit derrotat. No sé si les pobres Mastercard i Visa tenen alguna santa patrona que les protegeixi, espero que si algun lector ho descobreix ens il·lumini amb una de les habituals cartes plenes de saviesa que omplen la secció a cura del senyor director.
Santa Bàrbara ja té la quota de patronatges plena i, a més, des de 1969 ja no pertany oficialment al calendari de sants de l’Església Catòlica. Però malgrat tot se segueix venerant la seva imatge amb una devoció cega, segurament més semblant a la que tenia el pagà del seu pare, que la que professava ella mateixa, i arreu del nostre país es continua recordant el seu nom en altars i capelles, i les velles segueixen invocant-la, amb veu tremolosa, sobretot quan trona.
2 comentaris:
Ok, però recoi, sempre els//ens toca el rebre als indepentistes!!!
Santa Bàrbara té molt de predicament a Cuba. Sincretitza amb l'orisha Shangó, que és orisha major (n'hi ha de menors), déu del llamp, del tro, de la guerra, del foc, patró dels guerrers i les tempestes. Una mena de Zeus, vaja.
Fidel Castro té 'assentat' com diuen els 'santeros', a Shangó.
Publica un comentari