Postil·la a unes eleccions

 Abans que no s’apaguin definitivament les brases del foc electoral, m’agradaria esbossar quatre conceptes filosòfics que, crec jo, han planejat sobre els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya:

1. Ambigüitat, que no s’ha de confondre amb ambivalència; és quan un comportament o una expressió permeten interpretacions diverses. L’ambigüitat no és perversa, ni és necessàriament un concepte erroni o dolent, és com un reflex en un vidre, és una imatge virtual, és una interpretació de la realitat que algun dia pot arribar a ser una realitat tangible. L’ambigüitat és un terreny relliscós, però passant-t’hi de puntetes es poden arribar a guanyar unes eleccions al Parlament de Catalunya.
2. Ase de Buridan. Un filòsof francès del segle XIV, Jean Buridan, va plantejar un experiment mental que consistia en posar un ase, assedegat i afamat, a la mateixa distància d’un cubell d’aigua i d’un sac ple de civada. Al ser incapaç d’escollir per quina de les dues opcions inclinar-se primer, l’ase morira de gana i de sed. Poseu al socialistes catalans al bell mig de totes les opcions que planteja la societat catalana del segle XXI i acabarà com la pobre bèstia de l’experiment.
3. Antropofàgia. S’ha descobert recentment que era normal en gairebé totes les societats primitives. Generalment es relaciona més al ritual que a la gastronomia, si fos aquest el cas els catalans ja l’hauríem inclòs en la dieta mediterrània. Aquest concepte, aplicat a la política, sorgeix després d’unes eleccions en l’àmbit dels partits polítics quan, per raons de força major, es veuen obligats a convocar un congrés. Més enllà del ritual ja anunciat dels socialistes, caldrà veure com comencen a dansar els d’Esquerra Republicana.
4. Apocalipsi. No és altra cosa que l’adveniment de la fi dels temps, el judici final. Aquest terme ha acabat essent sinònim de gran catàstrofe (veure: Apocalypse Now, Apocalipsi Caníbal i Els quatre genets de l’apocalipsi.) Els justos i els creients no l’haurien de témer, perquè l’esperança sempre ha de prevaldre per sobre de tot, de la mateixa manera que, en política, els demòcrates no hauríem de tenir mai por de l’opinió expressada pels electors en les urnes.