Diumenge és dia de mercat a Palafrugell. Uns núvols cendrosos esgarrapen amb els seus unglots el campanar capat de l’església i els automòbils circulen impacientment en busca d’aparcament. La gent baixa pel carrer Nou i el carrer de Cavallers, travessa la plaça amb cistells i bosses, puja per Torres Jonama i ajup el cap en un carrer estret.
Un artesà del ferro exhibeix les seves obres al mig de la vorera, una sastreria –que tanca per jubilació– ha penjat a l’aparador una carta dirigida als seus clients i al Centre Fraternal, els habituals fan el vermut mentre llegeixen el diari. El retol d’una perruqueria, que anuncia els seus serveis en francès, competeix amb el d’una carnisseria Halal i el del Basar Jin Lin on s’oferix “quasi de tot”.
Amb un xic d’imaginació, el mar s’intueix en la llunyania, com un record de dies més assolellats. Sota el far de Sant Sebastià remuguen les onades, a Llafranch escumegen sobre les atzavares i a Tamariu un nen juga amb tresors que la pluja ha deixat en la platja.
En un cementiri vetust, els difunts descansen en nínxols que s’estintolen precàriament els uns amb els altres, rodejats de pins i alzines sureres, i d’una família d’eucaliptus que habita tranquil·lament entre les tombes.
Una mica més enllà, al cementiri de Llofriu, en el carrer de la Tramuntana, hi descansa Josep Pla. Sota el seu nom, en una làpida de color blanc, s’explicita que fou “Escriptor” i una placa a l’entrada espera als nouvinguts amb una seva proclama: «Ja que tothom ha de morir, val més no tenir gaire pressa. No hi ha cap concepció del món que ho Justifiqui».
0 comentaris:
Publica un comentari