La història de la humanitat s’estructura en èpoques diverses, que els alumnes aprenen –o no– des de l’educació primària; però en el cas de la cultura és diferent, perquè fins fa ben poc no es va establir una diferenciació entre les distintes fases del coneixement humà. Fou l’any 1962, en què Marshall Macluhan gosà dividir la història de la cultura en un abans i un després de l’aparició de la tipografia al segle XV. Macluhan va batejar-ho com la “Galàxia Gutemberg”.
L’època anterior no sé si algú s’ha molestat en posar-hi nom i de la posterior, en la qual ja ens hi trobem immersos, tampoc. Evidentment no seré jo qui ho faci, pobre de mi, però crec que, posats a buscar un nom que defineixi a aquesta voràgine de l’electrònica i de l’omnipresència de les xarxes d’informació global, bé podria ser que algú en digués “la Galàxia Wikileaks”. I amb això no pretenc insinuar que el fet de l’aparició de tots aquests comunicats confidencials atribuïts a la diplomàcia americana vinguin a revolucionar res. Més aviat ho dic perquè si alguna cosa ha posat de manifest Wikileaks és la grandesa i les grans febleses d’aquest món en xarxa.
Al llegir tot aquest cúmul de dades filtrades i refiltrades pels mitjans de comunicació, he sentit el calfred d’haver arribat per fi a un punt de no retorn, a partir del qual es compleixen algunes de les profecies més extremes de la ciència-ficció. En aquest cas a tothom ens sembla bé saber de primera mà secrets que, tot intuir-ne des de molt abans el sentit, en altres èpoques hauríem tardat decennis en poder-ne escatir la veracitat. Avui ens sembla bé, però demà se’ns pot girar a la contra si el control d’aquest immens volum d’informació que hi ha a la xarxa resulta que depèn només de la voluntat d’uns pocs individus.
Sigui com sigui, Wikileaks significa un desafiament colossal, del qual no sé si tots plegats en som totalment conscients. Si no som capaços de controlar els fluxos i els volums d’informació a Internet, el sistema acabarà per col·lapsar, i no em refereixo a la part tècnica de l’assumpte, perquè si en alguna cosa hem aconseguit excel·lir els humans és en superar aquesta mena de desafiaments. El problema és que l’aparició de Wikileaks simbolitza un canvi de paradigma conceptual i moral que ens pot portar per viaranys insospitats, molt més enllà del que els visionaris intel·lectuals del segle XX –els quals encara tenim per referència– haguessin pogut mai atrevir-se a somiar.
3 comentaris:
Mmm, l'altre dia hi pensava en el que representa o pot arribar a representar Wikileaks. I tot d'una em va assaltar un dubte fruit d'una ment potser malaltíssament desconfiada: i si tot plegat no està orquestrat i ben orquestrat pels que tot ho controlen, tot i que aparantment hagin perdut part d'aquest control?
S'acompleix un cop més que la realitat sempre supera la ficció,i que Ray Bradbury i George Orwell van fer curt.
Diagnostiques bé: la galàxia Wikileaks ja no té marxa enrere, i allò que dèiem potser una mica retòricament, que som en un canvi colossal de paradigma, avui mateix és real.
Les conseqüències seran les que seran, imprevisibles. Però és que la vida també ho és, la vida mai no s'atura, i els humans som limitats en el temps.
Publica un comentari