Vaig néixer en un món de paper, entre raimes de cuixé blanc com la neu i fins retalls acolorits de tota mena, rotlles de paper d’embolicar i pilons de talonaris encolats; la tinta corria per les venes de tota la gent que m’envoltava i el soroll de les màquines d’imprimir era la remor de fons de la meva vida. El paper era a l’inici i al final de tot allò que realment importava, servia per a transportar idees, notícies i l’entrepà de mig matí.
De paper eren els carnets de soci i els passaports, les llibretes de La Caixa i els llibres de família. Sobre onades de paper surfejaven els versos dels poetes i els anuncis per paraules, sobre paper s’escrivien les cartes d’amor i les sentències de mort. Els jutges fonamentaven les seves lleis en gruixuts lligalls i els notaris signaven en plecs de paper barba. Fins i tot les imatges sorgien, com per art d’encanteri, entre emulsions de sals de plata sobre el paper fotogràfic.
Era un món de paper: si plovia es mullava, les rates se’l menjaven i el temps el corroïa, el paper era fràgil com les persones i els seus sentiments. Ara ens anuncien que ha arribat la seva fi i, en nom de la salvació de la natura, s’ha apostat definitivament pel silici i el plàstic. Ens diuen que en un futur molt proper ja no existiran ni els diaris, ni les revistes, ni els llibres relligats amb fil de cotó, ni els pergamins amb orles daurades.
El paper només servirà per a netejar-nos el nas o el cul i les idees brillaran per sempre més en les pantalles dels ordinadors, fins i tot molt després que s’hagi apagat definitivament la llum del coneixement humà. Ara ja vivim en un món en xarxa i per les venes de la cultura només corren impulsos elèctrics, el temps del paper s’ha acabat i només quedarà com un record llunyà, els arbres viuran feliços per sempre més en els seus boscos i els gnoms podran per fi connectar-se a Internet.
3 comentaris:
I de paper els avions i els vaixells que ens feien els pares o els avis! I de paper, era la papiroplèxia, que tantes "pajaritas" em va regalar.
El paper existirà fins que vulguem els que el paper ens agrada. La tecnologia no és perfecta; la definició de Romain Gary ho va clavar... Els documents en paper han durat segles. Els disquets de 3,5 ja no tens on consultar-los i les disqueteres comencen a ser peces de museu de la ciència. No fem més que remasteritzar i canviar de format documents de tota mena. I, a sobre, de vegades les venes electròniques s'embusses. A mi se m'han embussat de mala manera les de la sincronització dels macs i de l'iphone, de manera que he retornat a l'agenda de paper, que ni s'embussa ni s'esborra.
No veig la fi del paper, a casa imprimim textos trobats a la Xarxa que és un gust. De moment hi ha una convivència pacífica, la pantalla i el foli no es miren malament... Que duri.
Publica un comentari