NAVATA, GATS I COLOMS

Navata és un poble de secà, tranquil i laboriós, que planta mates de farigola en les cruïlles i que rep la pluja en forma de petites gotes miraculoses que es dissolen contra les pedres. 

Grans estols de coloms, del mateix color que els llindars de les cases, sobrevolen el poble i es posen sobre el teulat de l’església. De tant en tant les aus surten novament a volar i tornen després de dibuixar un cercle complet en el paisatge. Amb ulls encuriosits, els membres més menuts d’una família de gats els contempla des de l’atalaia d’un mur i un senyor que passa en bicicleta ajoca el cap per a deixar passar el vol dels ocells. 

Al voltant del poble la terra ha agafat el mateix color vermellós que la cara dels pagesos i, miris cap on miris, els núvols semblen haver de començar una dansa de puntetes sobre l’horitzó. Les cases dibuixen siluetes menudes, els carrers fan olor de migdia i l’alè del vent s’esgota en l’escorça d’un vell arbre vinclat.

Entre les runes d’un castell, no molt lluny del poble, a algú encara li sembla escoltar el lament d’Ermessenda; a la plaça, el gest airós de la dona del càntir ha quedat immortalitzat en el bronze de l’escultor Casamor i, de nit, vora l’església batega per sempre, embastat amb plomes de colom, el record  d’en Quim Valmajó, mort per la causa de la pau a Ruanda. 

Navata és una vila de secà, construïda al bell mig d’un país pensat per ser abastat d’una ullada. Els gats i els coloms hi resideixen de grat, perquè està fet a la seva mida i els navatencs l’habiten amb la ingènua, i molt empordanesa pretensió, de poder viure sempre en diumenge.