Militants del futur

 Vivim en un país polièdric, cada dia llencem un dau de múltiples facetes a l’aire i en conseqüència de la sort decidim la nostra identitat. Quan ens convé som mediterranis i quan no europeus, o fins tot “occidentals”. Ens diem hereus de la tradició cristiana, o romana, o grega, en funció de com ens llevem. Fins i tot depèn de l’hora: de bon matí ens aixequem com els anglesos i anem a dormir com els andalusos. Paguem menys impostos que els alemanys però volem els mateixos serveis socials que tenen ells.

Diem que la nostra dieta és la mediterrània però ens entusiasmen els restaurants exòtics, els frankfurts, les tapes, la cuina de disseny i la cervesa irlandesa. Som una nació multicultural, multiconfessional, multilingüe, multidisciplinària, multilateral, multipartidista, multivalent, multimèdia i massa sovint ens agrada multiplicar-nos per zero. La nostra història esta plagada d’herois que moren com a bandolers i bandolers que viuen com herois. Gratem allà on gratem sorgeixen les restes d’un passat amb tants caps com l’Hidra.

Aquest diumenge uns aniran a votar, d’altres es quedaran a casa i dilluns tots continuaran estirant la corda en direccions oposades. Tot això és part de la grandesa i de la misèria del nostre país, però potser faríem bé tots plegats en intentar trobar llocs comuns on poder desenvolupar un mínim de projecte col·lectiu. Si no ho fem, ben aviat algú altre ho farà per nosaltres, a Madrid, a Brussel·les o a Washington. El govern que surti d’aquestes eleccions haurà de saber interpretar aquesta voluntat complexa de la majoria dels catalans, fins i tot la dels que es queden a casa.

Ja sé que dir tot això és més fàcil que portar-ho a la pràctica, però aquesta vegada ens hi juguem massa com per deixar-ho a la sort dels daus. Pasqual Maragall al final de les seves memòries diu que «no hem de voler ser presoners del nostre passat, sinó més aviat militants del futur». Aquest futur és el que ens juguem diumenge que ve, un futur que pot ser interpretat de moltes maneres, ara és l’hora de deixar clar als nostres polítics que hi ha una majoria que el vol encarar per la sendera del progrés.