L’esplendor del fracàs

 A Girona els dies de tardor sempre comencen o acaben amb una fredor humida que arriba fins al moll dels ossos. La gent ha anat a votar amb la roba d’hivern i ha dipositat els seus vots amb la fredor de qui encara espera dies més freds.

Diuen que les campanyes electorals no serveixen per a res, però aquesta que hem viscut durant 15 dies de novembre ens ho desmenteix. CiU ha aconseguit donar la volta a un plantejament polític que semblava girar a l’entorn de la independència –un plantejament que ells mai han sostingut seriosament– per una actitud que passava per jutjar l’actuació del govern i, francament, la jugada els ha sortit tal com volien.

Segons Faulkner s’ha de jutjar al novel·lista per l’esplendor dels seus fracassos. El fracàs del govern de progrés que ha tingut Catalunya en els darrers anys ha estat esplendorós i, per tant, el resultat d’aquestes eleccions, mirat des d’aquesta perspectiva era previsible.

Però ara ja s’han acabat les eleccions i cal mirar endavant, hi ha problemes greus que el nostre país ha d’afrontar en un breu plaç de temps i espero que el nou govern de CiU no neixi amb la malastrugança que es desprèn del fet de celebrar la victòria a l’hotel Majèstic.

Josep Maria Castellet, recentment guardonat amb el premi de les Lletres Espanyoles deia avui mateix en una entrevista en un suplement dominical, referint-se a ell mateix, el que podríem aplicar a l’obra de govern de Pasqual Maragall i de José Montilla: «Tal vegada l’esplendor del fracàs sigui haver fet una gran obra i, tanmateix, haver fracassat al final». Suposo que vindran dies millors pels socialistes, sobretot si saben treure les lliçons adequades d’aquesta derrota. Mentrestant farem el pas del novembre al desembre i, segons els meteoròlegs de TV3, es preveuen pluges pels propers dies.