La realitat truca a la porta

 Aquest divendres començarà la campanya electoral per a elegir els nous membres del Parlament de Catalunya. Les campanyes electorals són períodes de temps en el qual la realitat política del país s’accelera com en aquelles pel·lícules mudes del primer cinema, però després tot tornarà a avançar a velocitat de creuer. Els ciutadans es llevaran cada dia amb les preocupacions diàries a la butxaca, els vells continuaran mirant el cel amb recança i els joves el futur amb indiferència.

Potser no haurà canviat res de substancial, perquè ningú té una vareta màgica per a solucionar una situació de crisi econòmica que ens depassa, molt més enllà de la nostra petita nació dels catallufos. La gent que treballa haurà de continuar treballant i els altres seguiran buscant feina. Els pagesos llauraran novament la terra a l’espera del bon temps, les estacions d’esquí carregaran de munició els canons de neu i els comerciants, com sempre abans d’hora, il·luminaran els aparadors amb penjolls de Nadal.

Els ajuntaments començaran a posar-se en alerta per a unes eleccions que els hauran de renovar pel mes de maig, s’asfaltaran carrers, es canviaran bombetes dels fanals més oblidats i es donarà corda als escombriaires que fins ara anaven a mig gas. Dels calendaris cauran les darreres fulles i les agendes es clouran amb un gargot intel·ligible. Arribarà l’any onze amb auguris i festes, els nens estrenaran joguines noves i els pares aniran de rebaixes amb la tarja de crèdit entre les dents.

El país continuarà estès sobre els replecs del mapa, els núvols aniran i vindran, els rierals s’ompliran sobtadament de pluja o potser arribaran temps de sequera. Els trens continuaran transportant funcionaris i treballadors, estudiants i jubilats, els televisors vomitaran novament programes per a retardats mentals i els camps de futbol s’ompliran per a poder gaudir, com a mínim, d’un partit del segle cada setmana. El Barça guanyarà la lliga, o potser no, i un president de la Generalitat haurà de continuar obrint la porta a la realitat, més enllà de les quimeres electorals.