Jornada de reflexions

 Diuen que l’univers és infinit i que, a més, s’expandeix. Probablement per aquesta raó als humans ens agrada tenir referències a mà, que ens permetin construir una mena de realitat virtual a escala, per no perdre’ns en l’abisme de les eternitats astrals. El nostre cervell, ben guardat en una mena de capseta òssia, està en perpetu funcionament. El sorollet de fons que sempre sentim és produït per l’esforç del pensament, intentant estar en permanent equilibri entre l’abisme exterior i l’interior.

Per poder mantenir sempre afinada aquesta maquinària és necessari lubrificar-la constantment amb els lubricants que el fabricant ens recomana, el millor dels quals, i que es ve utilitzant des de temps antiquíssims, és la filosofia. Aquest producte permet fer girar el pensament sobre si mateix, generant allò que en diem idees i reflexions. Aquest moviment intel·lectual es produeix fins i tot en l’interior dels que miren Gran Hermano, dels que mengen sorollosament crispetes al cinema i de tots els que, malgrat els pesi, parlen en prosa.

Émile Chartier fou un professor d’institut que deixà una importantíssima obra filosòfica sota el pseudònim d’Alain. Els professors d’institut són els soldats de la infanteria del pensament que, el dia de la batalla, acaben arribant als darrers objectius i que planten la bandera del coneixement sobre el turó més alt de l’estupidesa humana. Alain, camuflat darrere de les seves ulleres, deixava anar veritats que arribaven com cops de puny a la cara dels seus alumnes i escrivia llibres que permetien als lectors mirar més enllà dels horitzons quotidians.

Alain va haver d’enfangar-se en les sangonoses trinxeres de la Primera Guerra Mundial, arribà a ser brigadier en el Tercer Regiment d’infanteria, però refusà sistemàticament qualsevol promoció a un grau superior. A causa d’una ferida hagué d’arrossegar la cama per sempre més, però la seva ment fou prou lúcida com per acompanyar-nos encara fins ara, fins i tot en les jornades de reflexió ­–com avui–, amb frases com aquesta: «Es diu que les noves generacions seran difícils de governar; així ho espero».