Aquest cap de setmana arribarà a Catalunya el representant dels prínceps de l’església catòlica, per a consagrar definitivament el dubtós llegat d’un arquitecte genial. Amb la Sagrada Família ha passat una mica el mateix que amb l’església catòlica: després de la mort del fundador els continuadors han oblidat els elements fundacionals dels evangelis i han continuat l’obra al seu aire.
El Vaticà és un dels estats més antidemocràtics del món, per no dir el que més, i l’església catòlica està dominada des de fa segles pels membres d’una autocràcia fonamentalista que hauria de repugnar a la majoria dels fidels que l’aniran a rebre. Ja queden molt lluny aquells somnis de renovació que propugnava el papa Joan XXIII i els vertaders seguidors de Jesucrist farien bé en replantejar-se d’una vegada per totes l’autoritat de la teocràcia romana.
Els cristians –entre els quals no m’hi compto, però amb els quals no em faria res dialogar– han de desfer-se d’aquesta llosa, si no volen quedar empastifats per sempre en el fang dels camins d’un catolicisme mal entès i perdut en els racons més obscurs de la història. Em nego a pensar que aquest pontífex realment els representi. L’actuació de B16 a Barcelona supera, i de molt, el catxet dels grans grups de rock, però estic segur que molts creients, sacerdots inclosos, els revolta l’espectacle i no puc creure que se sentin representats per aquest somriure de papa-mòbil.
On són aquests cristians que trobo a faltar? No ho sé, però el que sí queda clar és que, a aquestes alçades del segle i del mil·lenni, un estat de dret com el nostre –democràtic i laic–, no pot continuar pagant els capricis –materials o ideològics– del papa de Roma, ni un fonamentalisme catòlic que només fomenta la desigualtat social i la impunitat jurídica dels seus membres, ni els desbarraments arquitectònics dels que s’han inventat un temple a imatge semblança dels gustos neogòtics dels turistes japonesos.
1 comentaris:
Hi són, els cristians de bona fe que són crítics amb aquest Papa, que alguns fins i tot diuen que serà l'últim. Lluís Busquets ha escrit un llibre molt interessant al respecte, "Carta al Papa", que val la pena de llegir per tenir notícia d'aquests cristians que no volen deixar de ser-ho, perquè se senten amb el Crist, però són lluny de la jerarquia que ha traït el misteri de l'encarnació.
Jo mateixa he publicat dos articles en diferents mitjans molt crítics amb aquesta visita i amb el papat en general, que tant menysprea les dones. Algun fonamentalista potser em voldrà trencar la cara. Però ja és això, no?
Publica un comentari