Alguna cosa falla en el nostre barretinaire país quan veiem com la majoria dels joves aspiren a exercir de funcionaris i que pràcticament ningú es decideix per emprendre aventures empresarials. Un país no pot funcionar d’aquesta manera, sense teixit empresarial anirem reculant posicions que després difícilment tornarem a recuperar. Per crear treball s’han de crear empreses i s’han de tirar endavant amb esperit innovador i imaginatiu si no volem quedar definitivament relegats per altres països –o altres zones de l’Estat– amb més empenta.
Alguna cosa trontolla en la Catalunya catalana quan, en plena campanya electoral, gairebé ningú parla d’educació, de l’educació com un dels principals reptes de futur. En altres llocs l’educació és una prioritat nacional, fins i tot en països que tendim a mirar-nos amb aires de superioritat. Però aquí l’educació primària a algú encara li sembla que gira entre el servei social i la compatibilitat d’horaris, la formació universitària pensem que és cosa de quatre saberuts i la secundària ha esdevingut gairebé un problema d’ordre públic.
Alguna cosa no va bé en el país de les llonganisses i les espardenyes, quan sistemàticament s’intenten justificar els nostres problemes interns amb agressions exteriors i greuges comparatius, alguna cosa no funciona quan hi ha polítics que per a obtenir uns minuts d’audiència extra als telenotícies intenten enarborar les banderes de la por, de la ignorància o del ressentiment. Alguna cosa no es fa prou bé quan els favorits en les enquestes són precisament els que s’esforcen per a no explicar el seu programa.
Alguna cosa fa pudor en la pàtria del bon cop de falç, quan la corrupció es considera dins de la normalitat inherent en els sistemes democràtics, quan es deixen de banda les idees per jugar amb les emocions i quan el sectarisme domina sistemàticament la vida política del país. Alguna cosa hauríem de començar a arreglar i ara per ara ben pocs es mostren disposats a fer-ho. Però sobretot, alguna cosa funciona realment malament quan, en el fons, pensem que vivim en el millor dels mons possibles i que això ha de durar per sempre més.
2 comentaris:
És un bon diagnòstic i el comparteixo. El món, i la pàtria del bon cop de falç han de millorar molt. El que em pregunto és qui i com han de posar el cascabell al gat i per on es comença: ètica, sistema de partits, formes d'accés a les responsabilitats públiques, transparència, consciències privades, actituds personals, responsabilitats col.lectives, realisme, autocrítica ... ? Val tant per a eleccions al Parlament com en totes les que vénen després.
Quan es tiren per la finestra allò que a alguns fa fàstic fins i tot la paraula: valors, la societat es llença pel pendent. Els valors precisament fan navegar corrent amunt, i això costa un esforç, tant a nivell personal com col.lectiu.
Publica un comentari