El futur és una història interminable i, en el cas del llibre electrònic, una història en busca d’autor i de personatges, una resposta a un pregunta que a hores d’ara encara ningú sap plantejar correctament. Tothom té clar que l’olor de paper s’esvairà definitivament de les nostres vides igual que van desaparèixer els viatges transatlàntics, els llums de carbur, les màquines d’escriure, els poetes romàntics i les vetllades a la llum de la lluna quan encara no existien els televisors.
El temps i l’espai són conceptes líquids, tot depèn de moltes variables, d’estats mentals i del color del vidre amb què decidim mirar-ho. Fa temps que el llibre sobre paper està condemnat a una mort segura; com a mínim ja portem mitja dotzena de fires de Frankfurt on el llibre electrònic és “el gran protagonista” i, dia sí, dia no, sorgeixen notícies relacionades amb el tema on es pretén demostrar que aquell objecte que perfeccionà el vell Gutemberg ja ha passat al bagul de la història.
Però la realitat és tossuda i el llibre, tal com l’hem conegut en els darrers 500 anys continua ocupant metres i quilòmetres d’estanteries lineals en les llibreries i les biblioteques. Com a concepte, el llibre agonitza, però és perquè està morint d’èxit. En canvi el llibre electrònic, també com a concepte, està triomfant, però és una victòria pírrica. De fet la tinta electrònica a hores d’ara l’únic que fa és gastar tinta de la clàssica. Ara diuen que el “boom” serà per Nadal, però això també ho deien el Nadal passat i l’altre...
Tothom espera l’arribada del llibre electrònic, però el personatge encara no ha decidit sortir de darrere les bambolines. Els editors l’esperen encarcarats amb un ram de roses elèctriques a la mà, els llibreters han fet lloc als aparadors per posar-hi la novetat del segle i els lectors ja han començat a posar els llibres vells en caixes per a poder gaudir de més espai i de més aire per respirar a casa, però el convidat no acaba d’arribar, el temps s’encongeix i l’espai vessa per tots costats.
4 comentaris:
Tinc curiositat per saber perquè ens agraden tant els llibres de paper, fóra interessant fer-ne un estudi psicològic o antropològic aprofundit de per què ens resistim tant a aquest objecte nineta dels nostres ulls, almenys per aquells que ens agrada llegir...
I jo no faig més que fer lloc als llibres de paper a les prestatgeries que endreço a doble filera. El llibre electrònic i les roses elèctriques no tenen la dolçor del tacte ni es deixen acaronar.
El paper ens dona una certa sensació d'immortalitat, perquè sabem que el paper quedarà, que allò que nosaltres hem llegit potser també ho llegiran altres i nosaltres potser perdurarem en ells...
En tot cas, segur que hi seguirà havent llibres en paper, perquè els altres no podran mullar-se, ni en podrem arrancar o esparracar cap full, ni guixar-los irreversiblement, ni cremar-los, ni el vent ens en dificultarà la lectura. Les diferents formes del llibre coexistiran, perquè la Societat valorarà més que mai la Cultura.
Extret de La Nova Societat de la Cultura, http://edunomia.net/diari/edunomia/arxius/2010/la-nova-societat-de-la-cultura.html)
Publica un comentari