Tecnologia per un forat

 Vivim en una societat altament tecnificada, no portar un telèfon mòbil a la butxaca, o a la bossa, significa pertànyer a una espècie en fase d’extinció. Les nostres vides estan envaïdes per tota mena de productes electrònics, tants que fins i tot només ens adonem de la seva presència quan s’espatllen o quan, momentàniament, l’electricitat deixa de bategar pels circuits vitals de la casa. Al nostre voltant gairebé tot és tecnologia i res escapa al seu domini absolut.

Però aquesta tecnologia que fomentem, que ens fa ser dependents d’ella i que utilitzem constantment, no deixa de ser fràgil. Els humans, malgrat l’alta estima en què tenim la nostra intel·ligència, fabriquem productes a imatge semblança de la nostra feble naturalesa. Hi ha dissenyadors de productes tecnològics que es vanten de fabricar aparells que “fins i tot un nen pot utilitzar” i acaben per fabricar andròmines que només els nens saben utilitzar, i si canviem la paraula “nen” per “idiota”, arribarem per regla de tres a la mateixa conclusió.

Si vostès assisteixen assíduament a qualsevol acte social, sempre es trobaran amb un sistema de megafonia que no funciona adequadament, amb un projector que es nega a mostrar el que proposa el conferenciant, o un ordinador en el qual hi ha informació bàsica pel desenvolupament de l’acte i que, precisament aquell dia, fa figa. En aquests casos el panorama sol ser desolador i, qui més qui menys, desitja tornar a sistemes de comunicació menys vulnerables i de comprovada eficiència.

Ho esperem tot de la tecnologia i ho volem obtenir tot a través d’ella, però la tecnologia va a la seva i sempre ens deixa penjats en els moments més delicats. Michel Serres va dir una vegada en una entrevista a Le Monde que la ciència és el que un pare explica al seu fill, mentre que la tecnologia és el que el fill acaba explicant al seu pare, però penso que és Romain Gary, l’únic escriptor francès que ha guanyat dues vegades el premi Gouncourt, qui ho acaba resumint millor quan diu que la tecnologia “és el forat del cul de la ciència”.