Entre vinyes i oliveres, al cor de l’Empordà vell, s’alça un poble menut coronat d’ocres i verds. Sota un cel que lentament es va omplint de núvols, els gats s’esmunyen per les cantonades i els gossos borden al pas dels estranys.
Les libèl·lules planen nerviosament sobre les aigües estancades d’una riera i les mates de fonoll s’amanyaguen les unes amb les altres com si fossin antics amants. El vent fa lluir d’un verd argentat les oliveres i llambregades de sol entre els núvols escombren els camins que serpentegen per la plana. Les roses floreixen al peu de les vinyes i el raïm esclata en grans de vellut fosc.
La serra de l’Albera es deixa pentinar les barbes per l’horitzó i un campanar discret es dreça al costat d’una palmera. Un gall de llauna, avesat a les tramuntanades, gira sobre un penell al portal d’una casa, però avui mira cap a l’oest i un cel greixós deixarà caure unes gotes de tardor.
Molt probablement, més aviat que tard, la nit caurà sobre el paisatge, omplint el cel d’estrelles boiroses i milers de llumetes en la llunyania brillaran amb la llum pròpia de les urbanitzacions de la costa. El resplendor rubescent de Figueres surarà sobre els camps i els xiprers, i, com flocs de cotó fluix, els núvols passaran sobre el cos rodó de la lluna.
Mollet de Peralada tancarà portes i batents, els ulls dels gats brillaran en una nova nit empordanesa, els gossos bordaran per intentar esquerdar els silencis de la foscor i l’endemà, sobre els camps amarats de rosada, i a l’inici de cada renglera de vinyes, florirà una rosa per donar fe d’un immemorial compromís amb la terra.
0 comentaris:
Publica un comentari