Ja n’hi ha prou de “vagues generals”

 Avui és dia de vaga general, demà tot seguirà igual. Abans les vagues es convocaven per intentar canviar les coses, per forçar la realitat i conduir-la pels camins on se suposava que hi confluïen els camins de la justícia i la llibertat. Avui en dia això ja no és així, les vagues es convoquen només per mesurar la força dels sindicats, uns sindicats que ja no representen al conjunt dels treballadors sinó simplement als que mantenen llocs de treballs sòlids, en empreses on es poden permetre el luxe de fer vaga.

La història és així, avança lentament però amb la força d’una glacera. El món ja no és com se l’imaginaven els sindicalistes de fa cent anys, els treballadors ja no són aquells senyors bigotuts que caminaven amb la jaqueta penjada de l’esquena i amb la mirada fixada cap al futur. Ara, qui més qui menys, té el seu automòbil amb pintura metal·litzada, el seu pis amb hipoteca a trenta anys i se’n va de vacances a països exòtics, on els treballadors tenen menys drets que els seus besavis bigotuts.

I els empresaris? Són encara aquells senyors amb barret de copa? De tot n’hi ha, uns es poden permetre luxes asiàtics, però molts altres per no tenir no tenen millor cotxe, ni millor pis, ni millors vacances que alguns dels que avui faran vaga. Però tot i així els sindicats s’entesten en pensar que res no ha canviat, que cent anys no són res, que l’arribada de l’home a la lluna és una invenció de la CIA i la caiguda del mur de Berlín una mentida de la propaganda capitalista.

La vaga, com a eina de lluita en el seu lloc de treball, és un dret inalienable dels treballadors, no seré pas jo qui ho posi en dubte, però el concepte de “vaga general” avui en dia no té cap sentit, a menys es vulgui fer una “vaga general revolucionària”, que això ja serien fulles d’un altre paner. Si els sindicats volen seguir essent part del sistema hauran de renunciar a aquest tipus de vagues que no porten a enlloc i que només serveixen per exactament tot el contrari del que pretenen.