Els humans generalment anem per la vida completament desorientats, ja fa temps que hem perdut el rumb i les referències. Necessitem anar deixant molletes de pa pel camí, per no perdre’ns en el laberint de la vida. Posem nom a les coses i als llocs, anomenem “ocells” als ocells i “arbres” als arbres, i a vegades fins i tot arribem a concretar més i diem “pardals” als pardals i “alzines sureres” a les alzines sureres. Necessitem etiquetar-ho tot per a recordar i si no ho féssim d’aquesta manera segurament encara ens rebolcaríem com animals porucs en alguna cova humida.
Necessitem referències i necessitem fixar-les d’alguna manera, perquè si alguna cosa hem après amb els anys és a no refiar-nos de la nostra limitada capacitat de memòria. Per aquesta raó hem inventat l’escriptura, els diccionaris i els rètols. Hem posat nom a les coses i a les persones, però també als llocs. Cada carrer, cada cruïlla, porta un nom. Poden ser referències només simbòliques –com carrer del pardal o carrer de l’alzina surera–, però a vegades també hi posem noms propis.
Els ajuntaments no els adjudiquen a la babalà, ho fan amb cura, perquè se suposa que és un honor dedicar un carrer, o una plaça, o una biblioteca a un personatge del poble. El problema sorgeix amb el temps, perquè la falta de memòria dels humans és proverbial i al cap d’uns anys ja ningú recorda, no ja perquè es va decidir posar un nom i no un altre, sinó ni tan sols qui era el carallot de veí benemèrit que ostenta el seu nom amb totes les lletres del caretell.
En el cas de les biblioteques i dels centres d’ensenyament el problema s’agreuja, perquè de carrers n’hi ha molts i un pot comprendre que a cada cantonada no s’hi pot posar una placa molt detallada, però hauria de ser norma d’obligat compliment acompanyar el nom del centre o de la biblioteca en qüestió amb una explicació breu –no fos cas que algú encara es queixés d’haver de llegir massa– dels mèrits contrets per l’agraciat, i aviat oblidat, conciutadà. L’alternativa, molt més prosaica, seria fer com en aquell acudit de l’Eugenio i posar-hi un número...
0 comentaris:
Publica un comentari