En una època en què tots hauríem d’intentar trobar solucions, el Partit Popular es dedica exclusivament a buscar problemes i quan no els troba els crea. És la vella tàctica de l’ultradreta, plantejada ja fa molts anys per Joseph Goebbels o Benito Mussolini, actualitzada i ampliada en el seu moment per Jean Marie Le Pen i José Maria Aznar. Es tracta de mentir i repetir sempre les mateixes mentides, fins que la gent se les creu com si fossin grans veritats.
Més enllà del seu ideari teòric, on hi flameja sempre la paraula “llibertat” i de la moderació d’algun dels seus dirigents, la pràctica diària del PP és francament repugnant. Veure i escoltar –per exemple– la senyora Sánchez-Camacho, i al representant de la seva franquícia a Badalona, és una experiència poc recomanable per a esperits fràgils i educats en els valors democràtics. En els seus ulls s’hi veu el pitjor de la política i en els seus llavis el Botox de la intolerància
Es tracta de pescar vots d’allà on sigui per arribar al poder, per omplir-se les seves butxaques i les dels seus amics, com ha quedat demostrat a València, Madrid i a tots els llocs on han governat. Es tracta d’arribar al poder, d’obtenir immunitat parlamentària i de canviar les lleis al seu profit, tal com fa el cavaller Berlusconi. El Partit Popular és un perill pel nostre país, per Catalunya i també per Espanya, i és responsabilitat de tots plegats, de tots els demòcrates, barrar-los el pas.
En una faula d’Isop s’explica la història d’un escorpit que va demanar a una granota que l’ajudés a travessar un riu; a la meitat del recorregut l’escorpit, després d’haver promès a la granota que no ho faria, pica mortalment al pobre batraci i li diu: «Ja em perdonaràs, però és la meva naturalesa...». Tothom ha d’entendre que votar al Partit Popular, per activa o per passiva, seria donar ales als que ens volen portar per camins de confrontació social, als que volen perpetuar els drets i els abusos d’uns pocs, seria com permetre que l’escorpit deixés anar novament el verí de les seves entranyes.
0 comentaris:
Publica un comentari