El futur comença a l’escola

 Vivim en una terra de grans contrastos, entre un mar blau que una vegada fou bressol de civilitzacions i unes muntanyes que s’alcen sense competència sobre l’horitzó de tots els nostres anhels i els nostres somnis. El cel, encara que a vegades es faci pregar, deixa caure sempre finalment la pluja i un embull de camins, antics com les oliveres més antigues, són les arteries per on hi circula la vida, que es condensa i esclata en el cor dels pobles i les ciutats.

Som el que som gràcies al patrimoni que hem anat acumulant a través dels segles, gràcies a la cultura que destil·lem cada dia i a la força del treball que sorgeix dels tallers i de les fàbriques. Hem alçat murs però hem obert portes, hem llaurat incansablement fins el darrer terròs i, malgrat la incertesa d’un present sempre inestable que es mou constantment sota els nostres peus, hem aconseguit que el nostre país camini imparablement cap a un destí millor.

Més enllà de tot el que ens envolta, som també un grup humà que viu i que respira, que pateix i que estima. Som el que foren els nostres pares i som també el que seran els nostres fills. Vivim instal·lats sobre la incertesa, la de no saber mai realment si l’endemà serem prou forts per a llevar-nos del llit i continuar lluitant, per continuar buscant la veritat oculta entre els replecs de la realitat, una veritat que finalment ens ha de fer més lliures, més justos i més feliços.

Jean Jaurés, fill d’unes terres germanes en les quals ens hi podem emmirallar, va dir una vegada als seus alumnes del liceu d’Albi que el coratge consisteix en buscar la veritat i dir-la. Els nostres mestres d’avui, que han començat un nou curs escolar, ho saben bé i sobre ells recau la responsabilitat de convertir els nostres fills en hereus d’aquesta veritat que a vegades també en diem coneixement i d’un futur que entre tots hem d’anar construint.