Tot i que en el sistema solar hi ha planetes més voluminosos, la terra és suficientment gran com per a perdre-t’hi. Fa més de 100 anys Jules Verne va fer donar als seus personatges la volta al món en vuitanta dies, actualment és probable que amb tot això dels controladors aeris i les maletes que es perden en els aeroports hi passaríem més dos mesos, això si no ens segresten un grup de barbuts, o un desastre natural ens deixa penjats en algun racó del tercer món.
Swazilàndia és un d’aquells països remots del qual n’hem sentit parlar alguna vegada, però que difícilment ubiquem en el mapa. Es tracta d’un regne de contorns arrodonits, situat entre Sudàfrica i Moçambic. El sobirà de Swazilàndia és el rei Msuati III, un monarca absolutista que no creu en la democràcia perquè diu que és massa cara, tot i que amb la seva fortuna personal de més de 100 milions de dòlars podria costejar-se’n una per a ell tot sol.
Aquest país, ja sigui per ser petit, per ser remot, o per ambdues coses alhora no és habitualment notícia en els diaris. El 30% dels súbdits del rei Msuati estan infectats pel virus de la Sida i la seva esperança de vida és de 48 anys. Malgrat tot, Msuati es permet el luxe d’estar casat amb 13 dones i tenir fills amb totes elles, la qual cosa, evidentment, li porta prou feina com per pensar en la democràcia i el benestar dels swazilandesos, que han de buscar-se la vida com poden.
Però un rei, per molt absolut que sigui, sempre té qui li porti la contrària. És el cas de la seva dona número 12, la reina Mswati Nothando Dube, que pel que es veu fugia de nits disfressada de militar, per veure’s d’amagatotis amb el ministre de justícia Ndmiso Mamba, en un hotel de la capital. Els diaris de Swazilàndia s’han limitat a informar del cessament del ministre Mamba i el rei haurà de fer un càsting per trobar una nova reina. Pobra Swazilàndia, la terra és massa gran per a pensar en desgràcies tan petites.
0 comentaris:
Publica un comentari