El mal és un concepte que tot sovint només veiem reflectit en els altres i, quan parlem en termes de nació, sobretot en les altres nacions. “Nosaltres” sempre som, i hem estat, bons per naturalesa. Quan pensem en el nostre gloriós passat tendim a oblidar els episodis foscos i els personatges incòmodes, o els pintem de colors i els embolcallem en llegendes, com és el cas dels Almogàvers, unes unitats paramilitars de mercenaris i bandits al servei de la Corona d’Aragó.
Els almogàvers, al crit de “Desperta ferro!”, van deixar un rastre de destrucció per allà on van passar i a Grècia encara es recorda la “venjança catalana” un període de 2 anys en els quals els almogàvers es van dedicar al saqueig sistemàtic. Tal fou el record paorós deixat pels catalans a Grècia que a hores d’ara de la sífilis encara se’n diu popularment “el mal català” i quan un nen no vol dormir l’amenacen amb un “que vindran els catalans” que el deixa espaordit.
No sé si recordaran també la història d’Edmond Dantès, el comte de Montecristo, que es va enamorar justament d’una catalana, la Mercè Herrera, habitant del poc recomanable barri dels catalans de Marsella, un indret on per un no res podies rebre una ganivetada. I és que molt abans de néixer Fèlix Millet, els catalans ja teníem mala fama, una fama tan dolenta com la que ara, després de passar-nos per sobre un lleu vernís de civilització, volem projectar nosaltres en els “altres”.
Darrerament en un diari suís, Le Matin, s’han publicat informacions sobre la inseguretat en les autopistes catalanes i molts honrats ciutadans de la república helvètica han cancel·lat les seves vacances al nostre país. La sèrie d’articles portaven per encapçalament el mateix títol que presideix aquest article: “Els pirates catalans” i pel que sembla han tingut bastant èxit, tant que fins i tot l’ambaixador d’Espanya a Suïssa ha demanat explicacions als Mossos d’Esquadra. Ja veuen, ara que semblava que ens havíem tret els toros de sobre...
0 comentaris:
Publica un comentari