A la dreta de la Muga, sobre un turó arrodonit per les tramuntanes i les calamarsades, s’alça la silueta confusa d’un poble recolçat sobre les seves runes. L’ombra esberlada d’una torre del castell, es retalla contra un cel on hi han niat nuvolets d’estiu i on hi pasturen incansablement ocellets impacients i avions que van teixint xarxes vaporoses entre els quatre punts cardinals.
Llers fou un poble devastat per la guerra. L’església, farcida amb 200 tones de trilita, esclatà el 8 de febrer de 1939 sense deixar rastre. Les cases del voltant quedaren segades fins als fonaments i els llibres dels alumnes de l’escola van volar molt lluny, potser per avisar més enllà de la frontera d’una altra tragèdia encara per arribar.
L’explosió va fer retrunyir fins i tot les finestres de Peralada i els habitants del poble quedaren únicament amb el que tenien posat i amb les claus a la mà d’una casa que ja no existia. L’alcalde, que havia desaparegut tot just començar la guerra, va tornar sota la protecció d’una boina de requeté, però va perdre la vida poc després en un camí veïnal. Portava rellotge, cartera i diners, però, tal com explica encara un xicot de la vila, “només el van matar”.
Els llersencs alçaren un poble nou una mica més enllà, més aprop de Figueres, i sota els porxos d’unes cases blanques van viure una nova existència, recordant de nit el que fou el poble de Llers abans de la guerra i explicant històries de bruixes, de jornalers i d’escriptors de Figueres que havien estat bressolats per dones de Llers i que a causa d’aquell embruix perdurable es van prendre la vida com si fos en vers.
0 comentaris:
Publica un comentari