L’estat de la noció

 L’estat de la nació és una sessió parlamentària que es desenvolupa a les Corts Espanyoles. Més enllà d’aquest debat, la nació va com va, perquè com vostès ja deuen saber, la nació és una patent del Tribunal Constitucional que serveix per a mantenir indissoluble allò que Déu, o que en Franco, va deixar lligat i ben lligat. La nació espanyola, la de l’Estat, es fonamenta en símbols i institucions que no són acceptats unànimement per tots els espanyols i necessita que de tant en tant algú li repassi les rebladures.

Més enllà del que es pugui arribar a pensar en aquests dies, la gran novetat en el panorama polític no és la desafecció d’una part important de Catalunya envers Espanya, no es tracta tant que Catalunya no vulgui ser Espanya, el problema és que ha quedat clar que Espanya no vol ser Catalunya. Una part important d’aquesta Espanya que es creu nació indissoluble no creu possible integrar-hi una Catalunya que es mira al mirall d’Europa i es veu diferent de la resta de l’Estat.

En el fons, els gironins, que som la perifèria de la perifèria, sovint hem pensat que, perifèria per perifèria, sempre ens hauria anat millor pertànyer a l’Estat Francès que és més gran i més bonic i al qual no ens va tocar ser-hi per pura xamba de la geopolítica. Probablement no tot haguessin estat flors i violes, perquè molts dels nostres besavis haurien acabat essent carn de canó en les trinxeres de la Primera Guerra Mundial i qui sap si ens haurien robat la llengua com als pobres cosins de Perpinyà, però, a part d’això, de ben poques altres desgràcies del segle XX ens hem lliurat en aquest costat de la frontera.

Ara, ja entrats al segle XXI, i havent guanyat Espanya el mundial de futbol, tot això que dic, als de “l’estat de la nació”, els deu semblar música celestial, perquè nosaltres als seus ulls som simplement una noció, una partícula elemental i prescindible. Arribats a aquest extrem, he començat a pensar que és una possibilitat viable deslliurar-nos finalment del jou d’Espanya. Em sap greu per tot el que hi ha encara entre nosaltres, però, en aquest cas, segurament la separació serà el millor pels dos.