Els calendaris són roques de silici i els dilluns la maça que comença a esmicolar-les, cada setmana, fins que finalment el temps queda només com un grapat de sorra que s’escola entre els dits.
Seguidors
Segueix les barretades per Email
Cercar en aquest bloc
Arxiu del Bloc
-
►
2012
(61)
-
►
febrer
(13)
- Monarquia o República
- El fotoperiodisme, patrimoni de tots
- SANTA PAU EN GLOBUS
- El coratge dels governants
- Article de preprimavera
- SANTA LLOGAIA D’ÀLGUEMA
- Símptomes i realitats
- Vampirisme municipal
- SANTA CRISTINA D’ARO
- Girona sota zero
- La independència passa pel federalisme
- SANTA COLOMA DE FARNERS
- Ni Chacón, ni Rubalcaba
-
►
febrer
(13)
4 comentaris:
Potent imatge!
Ara: també podem imaginar el temps, i nosaltres amb ell, pols d'estrelles, com deia Joan Oró.
El temps també és un grapat de sorra que podem moldejar entre els nostres dits...i qui sap si donar-hi una nova forma!
Gràcies per aquests dilluns que fan l'inici de tot plegat, una mica menys feixuc.
No hi estic d'acord en aquest punt...jo ja vaig dir al meu blog que el temps és un concepte que s'escapa al nostre abast.
Publica un comentari