Quan entres a Lloret de Mar perds totes les referències culturals que tenies, és el mateix que passa quan surts a l’estranger, però a Lloret tot es fa encara més estrany. Passejant pels seus carrers és impossible escoltar cap mot en català i veus que tots els rètols són en els idiomes més diversos. Sembla com si l’edat de les persones s’hagués aturat en una eterna post-adolescència, els vells són rars i els infants encara més; et mires a tu mateix en el vitrall d’una botiga i t’adones que ets l’únic que va vestit amb totes les peces de roba.
A vegades diries que els hotels hagin crescut d’esquena a la realitat, els carrers esguerrats moltes vegades no duen a enlloc, les botigues venen els objectes més inversemblants i els bars semblen abeuradors per a cavalls alcoholitzats. Sobre la sorra de la platja s’hi poden veure tota mena de deixalles i el mar, en la llunyania, és l’única visió plàcida. Dóna la sensació que els lloretencs de tota la vida han desaparegut totalment dels carrers i que aquests hagin estat ocupats per una horda de bàrbars.
Passejar per Lloret de Mar una tarda de dissabte de juliol és ja de per si una experiència feixuga, però si a més és any de Mundial, i la cosa va de futbol, tot es complica, perquè a cada cantonada hi ha un establiment amb un gran televisor que retransmet el partit i et trobes amb una munió d’alemanys encervesats que, cada vegada que la seva selecció marca un gol, es posen a cridar com els fills d’Atila quan es dedicaven a segar l’herba per aquelles europes d’antany.
Després, de nit, segurament sortiran a celebrar-ho encara més, però jo ja hauré tocat el dos, terra endins, seguint la direcció que pren el sol cada tarda des de que el món és món i no pararé fins arribar al meu destí, on diuen que la gent és noble, lliure, desvetllada i feliç. Ja em perdonaran si en articles com aquest dic el que no és políticament correcte, però l’altre dia vaig arribar a pensar que res millor que una tarda a Lloret de Mar per a reconciliar-te amb la ciutat on visc.
6 comentaris:
Diu la dita "no hi ha més cec que el qui no vol veure". Evidentment Lloret no és pas la panacea, però també s'ha de dir que dista molt del que el Sr. Curbet diu en aquest article. No hi ha bars amb televisió al seu poble i els dels voltants? Els segurament veïns del seu poble, pel fet de venir a la nostra platja, es converteixen en escombraries? No celebren les victòries del Barça al seu poble amb begudes alcoholiques? No li parlaré de la realitat cultural de LLoret per que en tenim més que molts altres pobles els quals potser vosté batejaria com a culturals.
Anònim: la sensació d'estranyesa que s'experimenta en alguns llocs del nostre país és real, ja que la 'gent del poble' sembla que no hi sigui senzillament perquè hi està en minoria i de manera discreta, i la majoria, bàrbara, fa un soroll de mil dimonis.
Em sembla molta pretensió creure ser políticament incorrecte criticant de manera desaforada a tots aquells humans no tan poètics com les seues parafràsis de clàssics catalans. Ben al contrari, i per aquestes llars (inclòs Lloret)jo diria que el "políticament correcte" és precisament això: la crítica, no llunyana de prejudicis intel·lectuals envers "aquests bàrbars". Sense cap mena d'anàlisi i sense compassió. Nosaltres, els exquisits, els catalans, els del poble, contra la púrria que ens invaeix.
En fi, Sr. Curbet, què més vol que li diga?
Anem plegats a la mani, perquè som una nació (d'exquisits i escollits) i quan tinguem estat els podrem pegar una patada...És això?
Herminia Marco Serra
L'ironie est l'une des formes de la sincérité.
[Alfred Capus]
Viva Alfred Capus!! m'en vaig a la platja!
La realitat del que en Quim Curbet descriu mostra fins on arriba la degradació del sector econòmic del turisme, descrita des de la lucidesa crítica. Agradi o no és la realitat de moltes viles turístiques costaneres.
Per a les que encara no han arribat a l'extrem de Lloret, però que hi poden arribar perquè hi preval la mentalitat del tot s'hi val i del pa d'avui i gana per a demà, aquest article és un avís per a navegants.
Publica un comentari