Som de segona!

 Girona ha viscut una temporada a segona divisió. Parlo de futbol, evidentment. Girona, entesa com a espai territorial, fa molt de temps que en molts aspectes ja hi juga, en alguns ho fa en primera, però bàsicament el seu lloc natural és la segona divisió, una divisió que no deixa de ser d’honor, perquè pitjor és ser de tercera o de quarta regional. Nosaltres som de segona, cosa que esportivament parlant encara ens costa més, sobretot amb els esports que compten, o sigui, els esports que mouen diners, els que interessen als grups especulatius que inverteixen en esport.

Perquè, desenganyem-nos, avui en dia l’èxit d’un equip de futbol no depèn exclusivament de l’habilitat de l’entrenador, de la perícia dels jugadors o de l’entusiasme de l’afició, tot això és el de menys, el que realment compta és el pressupost del club, o, més ben dit, de la Societat Anònima Esportiva, o, com és el cas del Barça, dels pressupostos que mou al seu voltant. No descobriré res de nou si dic que tots els que es mouen en aquest àmbit, ho fan purament per interessos econòmics.

El Girona FC evidentment no és cap excepció. Aquells vells socis d’abans ja fa temps que ho va deixar de ser per passar a la categoria de simples “abonats” i els socis de veritat ja no es mesuren per la seva antiguitat sinó per la quantitat d’accions que han comprat. El Girona és matèria informativa de les seccions d’economia i res més. Però una vegada arribats a aquest extrem, deixeu-me tornar al meu raonament del principi: Si realment el futbol és un negoci, perquè no podem mantenir un equip a primera divisió?

Doncs la resposta és evident, perquè a nosaltres, des de molts aspectes ja ens va bé estar a segona. La divisió en la que juga l’equip de la capital és el reflex perfecte d’un empresariat, per exemple, que no s’ha sabut organitzar per tenir un aeroport de primera; un empresariat que no ha estat capaç de ser prou influent per obtenir unes infraestructures de primera, és que ja li està bé jugar a segona. I, ja per acabar, una classe empresarial i política que no ha estat capaç de posar-se d’acord per trobar una sortida de primera al tema de Caixa Girona és que definitivament ja li està bé estar a segona.