D’on venim? –Venim de lluny, podem acreditar un currículum de més de 2.000 anys de civilització. Hem construït ciutats i carreteres, hem alçat monestirs en les muntanyes i monuments vora el mar, hem treballat en les fàbriques, en les fargues i els tallers. Hem anat a la guerra quan la història ens ho ha exigit, hem alçat la veu quan ens hem sentit oprimits i hem mirat més enllà dels nostres confins per intentar intuir com pot arribar a ser el món, nord enllà: més noble, més lliure, més ordenat i més feliç.
Qui som? –Bàsicament som una llengua i poca cosa més. No tenim unes determinades característiques racials en la sang que ens facin diferents, com els massais, els habitants de Papua-Nova Guinea o els bascos. No vivim aïllats en un territori rodejat d’oceans pels quatre costats, la nostra terra no és especialment rica en matèries primeres, els nostres agricultors no produeixen extensivament i les nostres fàbriques no són ni més ni menys que les dels països que ens envolten.
Què fem? –Amb el temps vam bastir al voltant de la nostra llengua una cultura que produïa músics, artistes plàstics, poetes i escriptors. Vam patir l’atzagaiada d’una guerra on van intentar aniquilar-la i gairebé ho aconseguiren. Quan arribà per fi l’aire de la democràcia i de la llibertat, la cultura, i la llengua en el seu nucli, era ja una criatura agonitzant. Però la ciència avança que és una barbaritat i gràcies a tota mena de transfusions, el moribund va anar tirant, això sí, sempre lligat al tub del sèrum de la vida connectat als pressupostos generals de les administracions públiques.
On anem? –No ho sé, però el que és evident és que estem en crisi i el tub que alimenta al malalt terminal està a punt de desconnectar-se definitivament. Quan això passi segurament alguns ploraran amargament, però són pocs, poquissims, la majoria continuaran amb les seves vides tranquil·lament, perquè, igual que han après a viure amb els productes de consum que els venen de fora, ja fa temps que quan tenen necessitat de cultura la compren en el gran mercat anglosaxó. Espero que la Generalitat com a mínim estigui al corrent de les quotes de l’Ocaso i pugui oferir al finat, i als seus íntims, un funeral a l’altura de les circumstàncies.
2 comentaris:
Som l'acumulació de tots aquests més de dos mil anys de civilització occidental i no només una llengua, que ja és molt.
Segurament són massa pocs per anar bé. Però tossuts i convençuts d'una fe que mou muntanyes, disposats a morir dempeus, pit enfora, cantant la veu de la terra. Alguna cosa deu tenir aquesta terra que no ens deixa morir del tot...
Publica un comentari