La vida és baixar per un riu: t’has de deixar portar per la corrent. Es tracta de moure els braços i les cames, d’anar en compte amb les branques més baixes dels arbres i amb les pedres que entorpeixen el curs de l’aigua. Però no has de pensar mai en remuntar riu amunt, això només ho fan segons quins peixos, perquè ho porten inscrit en la seva natura i el seu destí es tan tràgic com el nostre. El futur és el nostre objectiu, el passat és un indret on no se’ns espera.
18.6.10
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
No sé perquè però m'agraden aquests peixos que remunten riu amunt, que senten el delit de retornar a la font d'on han sortit... És clar que els que naveguen corrent avall van a parar al mar, i després es fan núvol, i després pluja, i riu... fins al punt que no sabem si pugem o baixem en un cercle de mai acabar...
Publica un comentari