Sí o sí

 Per si algú encara no ho sabia, començaré aquest article dient que el Barça ha guanyat la lliga. O sigui, que l’equip que monopolitza absolutament el negoci del futbol al nostre país una vegada més ha tancat caixa amb beneficis i una vegada més aquella majoria silenciosa, que en el fons l’únic que vol és cridar i que s’apunta a tots els linxaments, ha pogut sortir al carrer a desfogar les seves ganes de xerinola, tocant la botzina durant unes quantes hores i cridant consignes prefabricades que igual serveixen per això com per a tot el contrari.

Per si algú encara no ho sabia, cal dir que per fi aquesta setmana el president Zapatero ha aterrat en la crua realitat. Ha passat el que havia de passar, finalment la realitat s’ha ajustat al guió, un guió que, ens agradi o no, ja fa molt de temps que no l’escriuen els caps de govern, ni els caps d’estat. El guió de la història el redacten els anònims consells d’administració dels grans bancs i de les grans corporacions, i tothom ha de fer el que diuen sí o sí.

Per si algú encara no ho sabia, els informaré també que l’alcalde Hereu ha perdut un referèndum. I és que els referèndums els carrega el diable. Ha quedat clar, per si algú en dubtava, que les consultes populars únicament s’han de convocar en funció d’un sí o d’un no, i això només si es té la certesa gairebé absoluta que guanyarà el sí. Qualsevol variació sobre aquest tema, per lleugera que sigui, és arriscar-se al fracàs i al ridícul més absolut.

Per si algú encara no ho sabia, acabaré recordant que més de setanta anys després d’haver comès execrables crims, l’únic que ha estat processat a causa del franquisme és el jutge que gosà obrir una causa en contra seva. Els enemics de la justícia una vegada més han fet festa grossa i els organitzadors de la realitat real ja s’estan preparant per a unes eleccions que guanyarà la dreta, per ventura de la majoria silenciosa de la qual parlava a l’inici d’aquest article. Sí o sí?