[sempre és dilluns]

Sempre és dilluns a l’inici de totes les coses. Sempre és dilluns en la claredat d’uns ulls que miren i en la punta tremolosa d’unes mans que busquen. Sempre és dilluns en el glatir d’uns llavis que esperen i entre els cabells que bressa un vent inquiet de maig. Sempre és dilluns a l’inici de totes les coses, fins i tot de les coses que no tenen fi.