Quina raresa: trobar música entre pètals de silenci, descobrir resquills de memòria entre els replecs de l’oblit. Quina raresa: estimar sense recances, viure sense hipoteques i morir quan et toca, després d’haver consumit la teva petita porció de vida.
28.5.10
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

1 comentaris:
Quina plenitud...
Publica un comentari