IMPRESSIONS DE GUALTA

Sota un cel que és principi i fi de totes les coses, fimbren els camps entre un verd absolut. Un pont discret, del mateix color i formes que la terra, passa de puntetes sobre el Daró i dibuixa amb mà tremolosa els seus cinc arcs irregulars sobre l’aigua. El rec del Molí travessa glopejant entre les parets de les cases i l’església s’alça impertèrrita d’esquenes al Montgrí i de cares al sud. A l’ombra d’una pèrgola de fusta neixen flors vermelles i sobre els murs rústics dels patis treuen el cap rosers de tots colors.
Un cementiri discret, al final d’un camí flanquejat de pins i oliveres i de mates de ginesta, sembla la porta d’entrada a un altre món, habitat únicament per un silenci etern, puntejat i acotat pel cant dels ocells. En la llunyania un molí de vent de color groc gira lentament entre els arbres i l’horitzó, un horitzó retallat contra un blau inapel·lable, del qual s’alcen gairebé vergonyosament quatre núvols grassonets de consistència imponderable.
Fileres d’arbres, flanquejats de roselles encarnades, tentinegen entre els marges i els camps.  Unes grans sitges metàl·liques, que semblen naus vingudes d’un altre planeta, guarden zelosament el fruit de la terra dels gualtencs.
Gualta és un univers a ras de terra, flanquejat per la silueta mugronera de la muntanya de Santa Caterina, que sembla l’esquena cansada d’un geperut, i per la presència més propera i humil del puig de Font Pasquala.
El sol neix cada dia pel costat de mar i s’alça impertorbablement sobre els camps d’arròs, de blat i d’userda, com una gran pilota de golf rebotant sobre el green.