Al nostre país encara hi ha gent que riu i riuen amb ganes. Riuen amb sornegueria com el sacerdot Santiago Gómez Sierra, president de Caja Sur, perquè ha aconseguit passar-nos la factura de la seva nefasta gestió. Riuen l’alcaldessa Barberà i el president Camps, a mandíbula batent, perquè saben que se’n sortiran amb la seva, perquè tenen la vida assegurada. També riu Mariano Rajoy amb unes ulleres de xaranga a l’aplec del cargol, perquè a ell ja li va bé que el país vagi malament, perquè com més malament vagi, més possibilitats té de ser el proper president del govern.
També riu Fèlix Millet, gaudint en el seu jacuzzi pagat amb els diners del Palau de la Música i riu en Jordi Pujol, perquè a ell tot això del Palau li sona a música celestial, i riu l’Artur Mas per allò de “que nos quiten lo bailao” i per tot el que encara els queda per ballar. Aquí tothom riu i se’n riuen de nosaltres. Riuen perquè saben que encara hi ha jutges que estaran sempre del seu costat. Riuen perquè el temps és una batalla que tenen guanyada per endavant, perquè és un negoci pel qual han cobrat a la bestreta. Riuen perquè tot els pertany des que el món és món.
Ells riuen, però molts d’altres riuen també de les seves gracietes. Riuen els constructors que van fer els seus negocis i que ara tenen els diners molt ben guardats, riuen els que han sabut fer carrera en obscurs càrrecs polítics cobrant més que el president del govern, riuen els que han trepitjat els altres i que ara encara volen, i ho aconsegueixen, que els demanin perdó. Riuen els que els han votat i els que els continuaran votant, riuen els que els han tolerat i els que els continuaran tolerant, riuen els que diuen “a mi ja m’està bé”, riuen els que pensen “els altres que es fotin”, tots riuen sense parar. Hi ha un veritable exèrcit de riallers que van pel món parant la mà, pel davant o pel darrere, amb un somriure encarcarat a la boca. Tots riuen, perquè aquí qui no riu és que no hi toca.
0 comentaris:
Publica un comentari