Un dilluns reclòs en pensaments de pluja. Gotes de maig que cauen d’un cel amarat de primavera. Un gat amb ulls de vidre es mira el món en silenci, perquè sap que tard o d’hora amainarà.
3.5.10
[dilluns de pluja]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
el gat d'ulls de vidre no sap que serà més tard que d'hora, que amainarà. I que de vegades és la pluja que ens aclapara l'ànima, la que voldríem que amainés.
Publica un comentari