Sota les cendres

 Els volcans més que una força de la natura, són la natura mateixa que es manifesta amb franquesa, tal com és. Aquest món té les entranyes que té i a vegades ens costa d’acceptar-ho. La bèstia dorm silenciosament sota els prats verds on hi pasturen pacífics xaiets, sota les ciutats alegres dels homes i entre el tou de neus blanques que coronen muntanyes que semblen immutables. Stanislaw Jerzy Lec, incansable fabricant d’aforismes polac, deia que la bèstia no travessa fronteres, perquè allà on posa els seu peus es troba ja en el seu territori.

Qui ens ho havia de dir que un dia acabaríem sota les cendres d’un volcà islandès de nom impronunciable. Ni en les més extremes ficcions de Jules Verne hi entraria la possibilitat de quedar col·lapsats per un núvol de cendra sorgit del ventre de la terra, probablement perquè ningú podria haver-se imaginat fa 150 anys el paper importantíssim del tràfic aeri en l’economia dels països desenvolupats, o simplement perquè ningú mai preveu les coses més normals, les que van lligades al caràcter capriciós de la natura.

El més normal és que els avions no volin, de fet estan dissenyats per a desafiar les lleis de la gravetat i ho fan només amb molta dificultat, utilitzant grans i pesats motors que consumeixen un devessall de combustible. Al costat d’un ànec de coll verd o d’un simple pardalet, els avions semblen grans monstres pesats i inútils, sobretot quan els immobilitza la por, les mateixes pors que paralitzen als homes quan han d’enfrontar-se amb l’inconegut o amb ells mateixos.

Al llarg de tota la història de la humanitat sempre hem girat els nostres ulls angoixats cap al cel, perquè els déus hi habiten amb tota la seva parafernàlia, entre núvols de glòria i d’esplendor. Els que es volen consolar del nostre destí tràgic, s’imaginen que un dia emprendran aquest camí definitiu cap a les altures per fer costat al seu déu de preferència, llàstima que, tal com també ens recordava l’amic Stanislaw, sempre hi haurem d’anar en cotxe fúnebre i no pas com a conductors sinó com a silenciosos i freds passatgers.