“Si la democràcia moderna va néixer de les necessitats i les ambicions d’una societat de productors; i si es van crear els conceptes d’«autodeterminació» i d’«autogovern» a la mesura de les pràctiques de producció, la gran qüestió és si aquests conceptes poden sobreviure a la transformació d’una societat de productors en una societat de consumidors.”

(Zygmunt Bauman – El temps no espera)