28.4.10

Poemes del món a Cassà

 A vegades pensem que la riquesa cultural de la humanitat és una cosa que ens queda molt lluny. Les planúries d’Àfrica les veiem en els suplements acolorits dels dominicals, les muntanyes d’Amèrica del Sud en els documentals del National Geographic, els grans rius de Rússia els resseguim en els atles il·lustrats i les meravelles del Marroc les contemplem en els fulletons de viatges organitzats del Corte Inglés. Ens pensem que tot queda molt lluny i resulta que el món el tenim a casa.
Ja fa anys que pels volts del mes d’abril el Consorci per a la Normalització Lingüística ve organitzant, sota el títol de Poemes del món, uns actes en els quals hi intervenen alumnes de català, vinguts dels seus respectius països per a treballar a casa nostra. Tal és el cas del que es va organitzar a Cassà de la Selva i al qual vaig tenir el goig d’assistir el dia de Sant Jordi, des de la darrera fila d’una sala abarrotada amb gent de tota mena, per a escoltar com es recitaven poemes en la llengua de cadascú.
A Cassà de la Selva hi conviuen ucraïnesos amb xilens, polacs amb gambians, marroquins amb moldaus i la majoria han vingut aquí amb poca cosa, han arribat buscant allò que en el seu país no tenen i nosaltres sí, una cosa tan simple com un futur per a compartir. Han vingut amb poca cosa, però han portat amb ells una llengua i una cultura de la qual se senten tan orgullosos com nosaltres de la nostra. Potser seran cultures amb un futur incert, però amb un gran passat i, sobretot, són la llengua dels seus pares.
Entre els murs de la Sala Galà van ressonar per uns moments tots aquests accents, totes aquestes paraules, totes les maneres possibles de dir “amor” en un moment donat a Cassà de la Selva. La gent que organitza aquests actes, ho fan més enllà del seu deure professional, ho fan perquè creuen que un país, com és Catalunya en l’actualitat, només es pot construir sumant voluntats, les voluntats dels d’aquí de sempre i dels que han vingut per a quedar-se, perquè només d’aquesta manera podrem també continuar conjugant tots els verbs en futur.

1 comentaris:

dansa ha dit...

Només així podem construir, és ben cert.