“Només hauríem de llegir llibres que ens piquen i que ens mosseguen. Si el llibre que llegim no ens desperta d’un cop de puny al cap, perquè l’hem de continuar llegint?”
(Franz Kafka)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Seguidors
Segueix les barretades per Email
Cercar en aquest bloc
Arxiu del Bloc
-
►
2012
(26)
-
►
febrer
(13)
- Monarquia o República
- El fotoperiodisme, patrimoni de tots
- SANTA PAU EN GLOBUS
- El coratge dels governants
- Article de preprimavera
- SANTA LLOGAIA D’ÀLGUEMA
- Símptomes i realitats
- Vampirisme municipal
- SANTA CRISTINA D’ARO
- Girona sota zero
- La independència passa pel federalisme
- SANTA COLOMA DE FARNERS
- Ni Chacón, ni Rubalcaba
-
►
febrer
(13)
-
►
2011
(204)
-
►
desembre
(14)
- Noves figures del pessebre 5. L’ESPECULADOR
- SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR
- Noves figures del pessebre 4. L’IMMIGRANT
- Miquel Duran: quan el paisatge és un pessebre
- SANT MARTÍ, VELL MARTÍ
- Noves figures del pessebre 3. EL BANQUER
- Any dotze
- Noves figures del pessebre 2. EL POLÍTIC
- SANT MARTÍ DE LLÉMENA
- Noves figures del pessebre: 1. EL BOTIGUER
- SANT LLORENÇ DE LA MUGA
- L’epitafi del temps
- Felicitat d’entretemps
- SANT JULIÀ DEL LLOR I BONMATÍ
-
►
desembre
(14)
1 comentaris:
Doncs, mentre ramblejava aquest matí per Girona he trobat un llibre que, de entrada, m'ha picat i m'ha mossegat:
"De què parlo quan parlo de córrer" de Haruki Murakami.
M'ha seduït per la seva proximitat: jove noctàmbul, aficionat al jazz i amo d'un bar, descobreix als 30 anys la seva vocació literària...I la incompatibilitat d'una vida creativa amb una vida desordenada. Fa un canvi radical...
"Em vaig adonar que escriure honestament sobre córrer era com escriure honestament sobre mi..."
Sí, aquest llibre promet
Publica un comentari