Al contrari d’altres que cultiven alls o fan terrissa, Fornells es dedica bàsicament a la venda d’automòbils a la menuda i a l’engròs.
Comença en una rotonda allà on s’esgota el terme de Girona, el travessa en línia recta el ferrocarril de França i, com la majoria de pobles, acaba en els blancs murs d’un cementeri, on fa temps que hi llueix en caràcters gegantins un vers del poeta Maragall, que en ortografia prefabriana diu: “Sia’m la mort una major naixença”.
Els fornellencs de veritat passen cada dia davant d’aquest missatge sobre el qual es fonamenta la fe dels seus pares. Els altres, els que venen cotxes, ignorant el missatge més profund de la frase, s’escarrassen en incloure tota mena d’elements de seguretat en els vehicles, retardant d’aquesta manera, la inevitable, a la fi, arribada dels mortals al paradís.
El barri vell de Fornells es limita a quatre cases esteses a una banda i l’altra de l’església. Però el poble, enriquit per l’activitat comercial sobrevinguda, ha alçat tota mena d’habitatges nous i d’equipaments: des d’un pavelló de disseny amb grans bigues de fusta, fins a un centre cultural que abans fou una sitja i que ara sembla més aviat una església mennonita de l’Amèrica profunda.
Gausfred Llong fou el primer fornellenc del qual es té constància, probablement era un pagès que llaurava la terra fertilitzada per les revingudes de l’Onyar. La mateixa terra que encara cultiven uns quants agricultors honrats que després porten els seus productes al mercat de Girona.

1 comentaris:
El terme de Fornells s'esgota a la rotonda on comença Girona.
Publica un comentari