Els buròcrates del temps

No sé si recordaran un personatge de còmic producte de la imaginació creativa d’un argentí anomenat Joaquín Salvador Lavado, que fou molt popular als anys 70 del segle passat. Mafalda era una nena que es passejava impunement per la consciència de l’època, fent allò que saben fer molt bé les criatures des de la seva benaurada ingenuïtat: deixar anar sentències que van quedar impreses indeleblement en el nostre record. La Mafalda, aquella Mafalda d’en Quino, afirmava, entre altres coses, que el calendari és la burocràcia del temps.

I, efectivament, el calendari és una burocràcia que ens assenyala uns dies en negre i uns altres en vermell, però la vida real és una cosa molt diferent. Hi ha dies en vermell que en realitat són molt negres, posem per exemple l’11 de setembre, i dies en negre que per nosaltres seran sempre en vermell, com és el cas de la diada de Sant Jordi. Però també hi ha una altra mena de buròcrates del temps, són aquells que han estudiat la carrera d’història a la facultat i exerceixen una mena de magistratura des d’un pedestal, com si fossin els sacerdots d’una religió i el coneixement de la qual només es limités a uns pocs escollits.

William Shakespeare deia una cosa que es podria aplicar a la història de la humanitat: “La vida és un conte narrat per un idiota, ple de soroll i de fúria, i que no significa res”. No sé en quina part de la cita de Shakespeare alguns professionals de la història s’hi senten més identificats, però a vegades, als més comuns dels mortals, ens sembla que alguns historiadors estan més preocupats per escriure el seu currículum acadèmic que per fer conèixer i divulgar un coneixement que és patrimoni de tothom.

Sempre s’ha dit que els vencedors són els que escriuen la història, però això no és ja ben bé així, si més no de la guerra civil ençà. Els vencedors, si són vencedors, és precisament perquè saben escriure la història, no n’hi ha prou en vèncer, tal com va dir Unamuno, també s’ha de convèncer. I per convèncer s’ha de saber argumentar i sobretot s’ha de saber explicar. La història no existeix en si mateixa, el passat es dilueix en el temps i el que queda és només el relat que alguns en fan i gràcies al qual en tenim consciència.