La felicitat sempre ha estat renyida amb la realitat, són dos conceptes que només es troben durant uns breus instants, quan s’encreuen fugaçment en l’espai. El humans sabem que el nostre és un destí tràgic, que al final tot acaba malament. Probablement per aquesta raó ens aferrem constantment a aquestes espurnes de felicitat que durant la nostra vida van saltant aquí i allà. Els humans som estels fugaços, però ens agrada pensar que deixem al darrere un rastre de llum en un cel que sempre ens ha semblat massa fosc.
La felicitat tot i ser una sensació purament intel·lectual tot sovint ha anat associada als plaers carnals. Els antics savis xinesos, contraris acèrrims dels excessos, ja ens advertien contra la recerca obsessiva de la felicitat i deien que «L’home content de la seva sort no coneixerà mai la ruïna». A casa nostra la cultura xinesa sempre ens ha arribat tard i malament. Durant els anys de la Revolució Cultural només vèiem flaixos intermitents, des de l’opinió establerta pel règim franquista o dels fanàtics del maoisme.
A través dels primers restaurants xinesos vam descobrir una altra faceta d’aquesta cultura mil·lenària. Tastant els rotlles de primavera o el xop-suei, vam aprendre gustos desconeguts per nosaltres fins aleshores. En la història contemporània del nostre país hi ha un abans i un després de la descoberta dels restaurants xinesos i, en la recerca constant de la felicitat, és evident que la trobada d’un plat com “La família completa i feliç” és una de les fites que la gent de la meva edat recordarem sempre.
Ara sembla ser que a Barcelona ja fa temps que hi ha perruqueries xineses on, a més de tallar-te els cabells a l’estil Jackie Chang o Bruce Lee, també t’ofereixen serveis de massatge en un reservat al fons de l’establiment amb opció a un “final feliç”. Pel que es diu, aquest final és el que abans a les cases de barrets fines en deien un “francès”. Ja veuen, canvien els temps però sempre ens trobem tots en la recerca de la felicitat. Estels fugaços com som, mai ens hauríem imaginat que el camí cap a la Via Làctia pot començar precisament amb un “final feliç”.
0 comentaris:
Publica un comentari