Els dilluns a vegades semblen camps de mines, sembrats de dubtes, d’errors i de retrets, que t’esclaten entre les cames quan menys t’ho esperes. Però, malgrat tot, has de seguir caminant, trepitjant fermament sobre les passes dels que et precedeixen i alçar la vista cap a un futur incert que t’atrau amb la força inextricable de la vida.
26.4.10
[dilluns]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Doncs jo, aquest dilluns d'abril, encara estic sota l'influx de dos dels "Poemes del món" de l'acte de divendres: "Tendresa", recitat amb tota l'ànima russa:
"Dóna'm les mans,
dóna'm els llavis,
dóna'm els pensaments íntims,
no m'amaguis res."
...
i del poema en llengua búlgara:
"Deixa'm ser la teva tardor"
M'he equivocat al clicar. No m'agrada ser anònima
M'agrada el que has escrit aquest dilluns i em corprenen els versos del comentari. A la primavera ser tardor i a la tardor, l'abril...
Publica un comentari