17.3.10

L’autoritat està en el principi

Quan passen fets excepcionals, tots els que escrivim regularment a la premsa saltem d’alegria, al crit de: ja tenim tema! I ens posem a dir la nostra, fins i tot a risc de no tenir res concret a dir. N’hi ha d’altres, entre els quals a vegades també m’hi podria comptar, que a força de voler ser originals es posen a parlar de qualsevol banalitat, tot sigui per no seguir el corrent. Quan el Barça guanya la lliga parlen de la transcendència de l’ésser i quan el món s’enfonsa escriuen sobre el Barça.
Amb un dia de nevada en aquest país n’hem tingut prou per omplir pàgines i pàgines de diaris i de telenotícies, intentant uns i altres descobrir el perquè de tot plegat, demanant caps i rebolcant-nos en una indignació poc continguda. Qui és el culpable de tot plegat? Què ha fallat? Em sap greu respondre a aquestes preguntes que tothom es fa amb una resposta molt simple, amb una obvietat que el senyor Murphy ja va formular fa molt de temps: ha fallat tot allò que podia fallar.
Però, a mi em sembla –i per això he començat a escriure aquest article– que el principal que falla al nostre país, i d’aquí se’n deriva la resta, és el principi d’autoritat. Aquí ningú mana, ningú té autoritat, en un moment de crisi, per posar ordre o com a mínim per transmetre a la gent que s’està intentant posar ordre en el natural desgavell de les coses. A Estats Units, per exemple, quan una senyora no pot fer baixar el gat de l’arbre truca a la policia, si aquests no poden solucionar el problema truquen al sheriff. Si el sheriff no se’n surt truca a l’alcalde i aquest al governador, que finalment deriva el cas al president.
La línia d’autoritat en tot moment està clara, al nostre país, en canvi, aquesta línia sembla un dels filferros retorçats de la façana de la Fundació Tàpies. Des d’aquest modest article voldria llançar al vent simplement una pregunta: qui hi ha per sobre dels alcaldes i per sota del president de la Generalitat, que en un moment donat ha de poder fer valdre l’ordre i l’autoritat? El subdelegat del Govern Central?, el delegat de la Generalitat?, el president de la Diputació?, el president del Consell Comarcal? Qui ha de fer baixar el gat de l’arbre?

1 comentaris:

olgamorote ha dit...

Quim,ja era hora que algú ho digués públicament! Me n'alegro molt que et posicionis al meu costat, al dels qui fa temps ho estem diem i se'n mira com si fóssim d'un altre planeta.
De la manca del principi d'autoritat se'n deriven toooooooootttts els mals!! A tots els nivells.