La secta dels pederastes

Són un grup de gent que pretén administrar el sentiment espiritual de la comunitat i dels individus. El seu poder es remunta en el temps i els seus tentacles abasten a tota la societat. Tenen recursos materials en forma de propietats, interessos en empreses i recapten diners fins i tot de l’Estat. Pretenen fer-nos creure que el seu poder emana directament d’una criatura sobrenatural que s’expressa únicament a través del seu líder. Tot el que fan i tot el que diuen es justifica per la voluntat incontestable d’aquest ésser.

No està clar quanta gent pertany realment a aquest grup. Bàsicament capten els seus adeptes a través de centres d’ensenyament dels quals en són propietaris però que es financen amb diners públics. En aquestes escoles, en algunes de les quals els alumnes hi viuen en règim d’internat, s’hi practiquen ritus iniciàtics ancestrals i, sobretot, es professa l’adoració cega a la jerarquia que emana del gran líder. Aquests membres més actius del grup han jurat obediència i han fet promeses de tot tipus.

Els membres d’aquesta jerarquia, tot i haver renunciat solemnement a mantenir qualsevol mena de relacions sexuals, són incapaços de regular els seus desitjos i les seves pulsions, que pel sol fet de ser autoreprimides els esclaten irrefrenablement. En altres països –en el nostre no– han estat denunciats reiteradament per abusos sexuals comesos contra menors al seu càrrec. Milers de nens a tot el món –en el nostre país no– han estat víctimes de pràctiques vexatòries de tota mena a mans dels que s’emparen amb coartades de santedat.

Voltaire deia en el seu diccionari filosòfic que “una secta és la reunió del dubte i de l’error”, dels que, des del seu convenciment cec, pretenen administrar els errors i els dubtes dels altres, quan fóra bo que s’ho administressin en primer lloc a ells mateixos. Confiem que la justícia, la que ens imposem els humans a través de l’autoritat dels estats, acabi jutjant a tots els culpables, perquè d’això es tracta i de res més. Mentre respectin la llei poden fer el que vulguin, prohibir les sectes –afegeix André Compte-Sponville en un altre diccionari filosòfic– seria tant com voler prohibir l’estupidesa o la superstició.