Un país no és un quadre penjat en la paret d’un museu, ni una estàtua sobre un pedestal, ni un llibre en una biblioteca; un país no és una imatge immutable, una instantània fixada sobre sals de plata; un país no és una base estable, ni un puzle on sempre encaixen totes les peces. Perquè un país no és només dels que som i dels que han estat, és també dels que vindran i aquests, per molt que ens hi escarrassem, no seran mai com nosaltres, de la mateixa manera que nosaltres també som diferents dels que ens precediren.
Un país, entès com a nació, és alguna cosa més que un territori delimitat per unes característiques físiques determinades; des d’una perspectiva històrica, un país és l’intent de construcció d’una síntesi. És un indret abstracte de trobada, una manera d’entendre’ns, un lloc comú on intentem sumar idees diverses. Un país és el fruit constant d’aquesta suma, que està sempre en equilibri precari entre les sumes diverses que s’obtenen en els pobles i en les ciutats i la de la humanitat sencera.
Un país produeix molt de tant en tant uns fruits més rars i més preciosos que les tòfones, es tracta dels patriotes. Un patriota és qui sap interpretar que darrere d’aquestes perspectives diverses hi ha un objectiu comú acceptat per la majoria i dediquen la seva vida, amb un esperit tràgic, a defensar aquest cúmul d’idees diverses, encara que no creguin en totes i cadascuna d’elles, perquè saben que només defensant el conjunt podran fer que el país com a tal sobrevisqui.
Els patriotes són éssers tràgics perquè saben que la seva lluita no serà mai recompensada del tot. Saben que per molt de temps que passi, ningú es posarà d’acord per alçar un monument en record seu, perquè precisament aquest és l’esperit del nostre poble, però malgrat tot persisteixen en la lluita. Sense ells no seríem on som i no podríem arribar mai allà on volem arribar. Ara, més que mai, el nostre país necessita patriotes, si us interessa la feina adreceu-vos a la vostra consciència.
0 comentaris:
Publica un comentari