6.3.10

Efectes secundaris

La humanitat sempre s’ha preocupat per intentar pal·liar els seus patiments. Antigament trobava aquests remeis en la natura, però amb el temps va anar refinant els seus mètodes. Una d’aquestes fites històriques succeí tal dia com avui, un 6 de març de 1899, en què l’empresa alemanya Bayer patentà un producte que encara continua essent un dels més venuts en les farmàcies de tot el món: l’Aspirina. Aquest analgèsic és un compost d’àcid acetilsalicílic, una mena d’extracte de l’escorça del salze blanc però elaborat sintèticament, o sigui Spirea Ulmaria artificial: A-Spirea.
L’empresa Bayer, i això és menys conegut, també ha comercialitzat al llarg de la seva història altres marques amb tanta fortuna com l’Aspirina. Per exemple, van produir durant molts anys una droga altament addictiva anomenada diacetylmorphine, que es venia sota la marca Heroïna i que teòricament s’oferia com un innocu tractament contra la tos. En aquests laboratoris bavaresos també es va elaborar el gas mostassa, que sembrà d’horror els enfangats camps de batalla de la Primera Guerra Mundial.
L’any 1925, Bayer va formar part d’un potentíssim conglomerat industrial anomenat IG Farben, que fou tristament famós per produir un gas contra les puces i altres plagues que es deia Zyclon-B i que els nazis van utilitzar profusament en els camps d’extermini. Després de la guerra els aliats imposaren la disgregació de l’empresa en tres marques que encara són operatives: Bayer, BASF i Hoechst, les quals a hores d’ara continuen negant-se a indemnitzar les seves víctimes.
Les empreses farmacèutiques no han tingut mai bona premsa, se les ha acusat a vegades excessivament, però, tot s’ha de dir, la mala premsa se l’han guanyat a pols. Amb aquest article no pretenc fer-los indigestar l’Aspirina que s’han pres aquest matí, però sí que els convido a llegir-se, més enllà de les contraindicacions mèdiques, també els historials de les empreses farmacèutiques, perquè hi ha efectes secundaris que influeixen directament en la consciència de cadascú i que a la llarga són incurables.

0 comentaris: